Arestes, angles, geometria; conjunció suprema d’arquitectura.
Enmig de la ria un bosc de cordes submergides.
L’horitzó insinua un paisatge per descobrir després de la boira matinal.
Sobre el palmell de arços, triomfant, la flor de cactus. ¿Flor, o cor?
La dissecció de l’arbre. La sobrietat del tronc i la delicadesa de les fulles.
Dos cossos seguint el sinuós moviment de la dansa.
Aquelles siluetes il·luminades representaven un teatre d’ombres.
Després de tanta feina, el camp conreat ens regala el seu cor.
Restes d’un naufragi, oxidats i envellits per l’acció de la mar.
Entre les branques, un càlid niu.