Lois Vilariño

Bilbao 1965

De nen passava hores al taller de fusteria del meu pare. Qualsevol retall de fusta acabava convertint-se en una joguina. Així va començar la meva relació amb el món de l’artesania: transformant trossos de fusta en objectes que la meva imaginació em dictava.

Amb el pas del temps, aquelles fustes han estat substituïdes por metalls nobles. I aquelles joguines avui són joies, fetes a mà, una a una, amb tot l’amor del món.

Tot el procés d’elaboració és completament artesanal, fet que em permet tenir-ne una cura especial en cada moment. Des del primer esborrany en paper, del qual sorgirà el disseny de cada nova peça, fins als acabats finals, que la deixaran preparada per lluir de la millor manera.

Exposicions